A principis de l’any 2004 la nostra Fundació va acceptar el primer càrrec tutelar. Es tractava d’una dona d’uns seixanta-i-tants anys legalment incapacitada i ingressada en un centre geriàtric i de la qual sempre en recordarem una primera imatge que ens va impactar: asseguda en un silló allunyada dels altres residents, amb les cames creuades i fumant amb un posat de distinció que feia difícil creure que l’havien recollit els serveis socials perquè anava pel carrer bruta i mal vestida i arrossegant unes bosses de plàstic plenes de deixalles.
Amb el pas del temps i de mantenir-hi la relació que escau a la nostra funció tutelar, hem pogut anar descobrint petits retalls de la seva biografia. Era filla del que en diem “casa bona” i havia estat modista d’alta costura. Però, per raons que no hem pogut esbrinar, va baixar un primer graó i va anar a fer de dependenta en un gran centre comercial (encara guardava peces de l’uniforme al seu armari) i, finalment, va acabar caient al fons de l’escala social malvivint al carrer en la més absoluta misèria.
Si va ser a causa de l’aparició del transtorn mental que pateix que potser la van ferfora de la feina o si la van acomiadar i això li va provocar el trastorn, no ho hem pogutsaber, però el que és cert és que gràcies a la nostra actuació hem aconseguit que surti del seu estat de quasi autisme i establir-hi una bona relació, anar a passejar i fins entrar a una cafeteria a berenar.