Seqüència 1.- Una anciana que camina sola cau en plena via pública. Un grup de persones corre a aplegar-se al seu voltant i una demana una ambulància.
Seqüència 2.- Arriba l’ambulància i, veient el seu estat i les conseqüències de la caiguda, els sanitaris opten per traslladar-la a un hospital on és atesa en el servei d’urgències per, posteriorment, passar-la a planta.
Seqüència 3.- Els serveis socials de l’hospital comproven que viu sola i que, en el seu estat actual, no pot tornar al domicili i per això, quan li donen l’alta, la ingressen en un centre geriàtric públic d’estada temporal on constaten que pateix alguna disfunció mental i, en conseqüència, decideixen iniciar un procés legal d’incapacitació.
Seqüència 4.- Acabat el tràmit jurídic, és declarada legalment incapacitada i serà la comissió corresponent del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya qui li buscarà una entitat tutelar que tingui cura d’ella.
Seqüència 5.- Una treballadora social de l’entitat a la que ha estat proposada la tutela, la visita i hi manté una entrevista de la que se’n desprèn que viu en una situació econòmica precària i que, tenint en compte que l’estada on està ara és temporal, caldrà gestionar-li una plaça pública en una residència i, un cop feta la gestió, es produeix l’ingrés.
Seqüència 6.- Resolt el tema de residència, l’entitat tutelar comença, com és la seva obligació, una investigació sobre els antecedents (familiars, socials i econòmics) de la persona tutelada. I descobreix que el pis on vivia, ubicat en un barri de Barcelona, és de la seva propietat un cop heretada la meitat que havia pertangut a la seva germana ja difunta. I en la mateixa situació es troba un altre pis situat a primera línia de mar en una localitat del Maresme i encara un altre en una urbanització d’una localitat del Vallès Occidental. Coneguda aquesta situació, i davant de la precària situació econòmica de la persona tutelada, l’entitat tutelar sol·licita les autoritzacions corresponents per poder vendre alguna de les propietats i poder millorar, així, la seva qualitat de vida.
Seqüència 7.- Un cop concedides les autoritzacions, són adquirits, gairebé alhora, els de Barcelona i del Maresme, i en el moment en què ja disposa de recursos econòmics és traslladada a una residència privada. Però quan encara no s’ha rebut l’autorització de venda del tercer immoble (que no s’hauria venut perquè ja no calia), es produeix la seva defunció.
Conclusió.- Gràcies a la tasca feta per l’entitat tutelar durant el temps en què va exercir el càrrec, aquesta persona, que hi va arribar en una situació econòmica més que precària, va poder viure els seus últims anys amb una excel·lent qualitat de vida i va morir disposant d’un patrimoni considerable. Patrimoni que, en no tenir hereus, va recaure, com disposa la llei per a les herències intestades, en la Subdirecció General d’Herències de la Generalitat de Catalunya.